Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162).
Pere Comte o Pere Compte fou un arquitecte gironí mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la Ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506. El 2006 es va celebrar el 500 aniversari de la seua mort, amb una exposició en l'edifici que més fama li atorgà: la Llotja de la Seda.
Durant la segona meitat el segle XV fou una figura clau de l'arquitectura gòtica a la Corona d'Aragó, i molt especialment a la Ciutat i Regne de València, que llavors vivia el seu Segle d'Or. Fou mestre d'obres de la Ciutat de València, on fundà el gremi de pedrapiquers (1472) junt amb Francesc Baldomar i Garcia de Toledo.
La catedral està dedicada a la Santa Creu, la seva advocació principal, i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d'acord amb la tradició cristiana, va sofrir el martiri durant l'època romana.
... Agnès de Poitiers es va casar amb Ramir II d'Aragó, el Monjo a la Catedral de Jaca en 1135, i fruit d'aquesta unió va néixer un any després la reina Peronella? Agnès ja havia estat casada, i la seva comprovada fertilitat va ser tinguda en compte per a aquest segon matrimoni. No obstant això, sembla ser que va tornar al Poitou poc després de donar a llum, i es va retirar a l'Abadia de Fontevraud, on hi va morir.