Francis Albert Sinatra (Hoboken, Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de maig de 1998), Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dècades, va gravar no pas menys de 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques, i va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a D'aquí a l'eternitat.
És un dels autors més exitosos de la història. Va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat de mans del president Ronald Reagan, i es va endur onze premis Grammy, entre altres.
Considerat per molts com el millor cantant popular de la història, el seu repertori es basa en l'obra dels compositors més importants populars nord-americans (Cole Porter, Sammy Cahn…) i la seva categoria artística es fonamenta en unes considerables qualitats com a intèrpret que li permeten de transmetre les emocions i sentiments implícits en les lletres de les cançons. Tècnicament, es caracteritza per la seva precisió acurada en el fraseig i el seu domini del control de la respiració. El rang de la seva veu és pròxim al d'un baix-baríton.
A Sinatra se li reconeix, a més, l'haver estat el primer cantant que fa un ús conscient dels mitjans d'amplificació del so per tal de situar la seva veu no ja únicament per sobre de les orquestres (que eren qui dominaven la música popular nord-americana de principis del segle xx), sinó d'aproximar-la a la intimitat de l'orella de l'oient.
La popularitat extrema de Sinatra va ser pràcticament constant al llarg de tota la seva vida; no obstant això, van ser els anys quaranta i cinquanta els més reeixits, sent aquests últims en concret els considerats com els de major qualitat artística a causa de la seva producció discogràfica per a la companyia Capitol.
Com a actor, Sinatra va ser un artista purament intuïtiu, incapaç per la seva personalitat de sotmetre's als assaigs i repeticions habituals en un enregistrament, per la qual cosa les seves interpretacions solen ser molt intenses i irregulars. La importància en la seva vida del seu treball actoral va ser considerable, ja que va ser, precisament, a través del seu paper a D'aquí a l'eternitat (1953) com va aconseguir sortir d'un sot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a encumbrar-se definitivament al cim de la seva popularitat, guanyant per la seva interpretació l'Oscar al millor actor secundari.
Sinatra es va casar el 1939 amb Nancy Barbato. Els continus viatges del cantant van possibilitar la seva infidelitat gairebé des del començament del matrimoni, tot i que van arribar a tenir tres fills (Nancy, Frank i Tina). De fet, Sinatra va intentar mantenir una imatge pública a través dels mitjans d'home familiar, però la situació es va fer tan insostenible per a ella que, el Sant Valentí del 1950, Nancy va anunciar la seva decisió de separar-se definitivament d'ell, en sortir a la llum la relació que mantenien el seu marit i Ava Gardner. L'anul·lació del matrimoni arribaria el 31 d'octubre del 1951, i poc després, Sinatra i Gardner es van casar. La seva lluna de mel la van fer a Cuba, allotjant-se a l'Hotel Nacional de l'Havana. Tot i aquesta ruptura i de les raons per a aquesta, al llarg dels anys ella mai va fer el més mínim retret públic a Sinatra; alhora, Sinatra no li va donar mai l'esquena a ella ni als seus fills.
La seva relació amb Ava Gardner va ser extraordinàriament problemàtica. Profundament enamorats l'un de l'altre, amb una càrrega eròtica molt palpable, el xoc de caràcters va destruir la relació. Sinatra va patir a les seves pròpies carns el mateix que havia patit la seva dona Nancy per les seves infidelitats. Ava Gardner no només era una actriu immensament popular, sinó que la seva bellesa i desig sexual eren molt coneguts. Gelosia, baralles violentes, borratxeres, intents de suïcidi per part de Sinatra i dos avortaments intencionats van ser alguns dels problemes que va enfrontar la parella. El 27 d'octubre del 1953 van decidir separar-se, cosa que va provocar un tercer intent de suïcidi de Sinatra, impedit per un amic del cantant. En divorciar-se de Gardner va trobar un gran suport en Marilyn Monroe, que també s'havia separat del seu marit Joe DiMaggio. Es van fer molt amics i fins i tot Monroe se'n va anar a casa de Sinatra a viure un temps, poc abans de la mort de l'actriu.
El magnetisme de Sinatra es va materialitzar públicament en la formació espontània d'un grup d'amics que Lauren Bacall va anomenar Rat Pack. Aquesta banda estava composta per multitud d'actors i actrius, com Jerry Lewis, Dean Martin, Sammy Davis Jr., Peter Lawford, Joey Bishop, Shirley MacLaine, David Niven, Don Rickles o Humphrey Bogart. Aquest últim diria: «Ens admiràvem mútuament i no necessitàvem res més». Eren famoses les festes i les orgies d'aquest grup, sempre acompanyades de molt alcohol, drogues i prostitutes. Frank era el pack master, per la qual cosa era admirat i respectat per la resta dels packers.
Es va casar per tercera vegada amb l'actriu Mia Farrow el 1966, però l'enllaç només duraria dos anys, així que es va casar una quarta i última vegada amb Barbara (exdona de Zeppo Marx) el 1976, amb qui seguia casat a la mort del cantant i actor.
A continuació es mostra una relació amb els films on apareix Sinatra.
En el seu propi paper: