Tipus | eleccions generals espanyoles | ||
---|---|---|---|
Data | 8 maig 1910 | ||
← 1907
1914 → | |||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||
Càrrec a elegir | diputat a Corts | ||
Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 404 diputats, i el partit més votat fou el Partit Liberal, dirigit per José Canalejas. El partit conservador va restar molt afeblit, i a Navarra es presentà en coalició amb carlins i integristes. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, dirigida per l'escriptor canari Benito Pérez Galdós, que va aplegar en la coalició diversos grups republicans, el PSOE, el Partit Republicà Radical i el Partit Republicà Democràtic Federal, però no la UFNR,que un cop trencada la Solidaritat Catalana es va presentar en solitari i per primer cop va trencar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.
Fou elegit president del Congrés el liberal comte de Romanones, que fou substituït el 1912 per Segismundo Moret y Prendergast, i a la seva mort el 1913 per Miguel Villanueva i president del Senat Eugenio Montero Ríos.
El cap de govern fou José Canalejas, que fou assassinat el 12 de novembre de 1912. El substituí aleshores el comte de Romanones, qui dimití el 27 d'octubre de 1913 a causa de la divisió interna del partit de Manuel García Prieto, creador del Partit Liberal Demòcrata. Alhora, també hi hagué divisió en el Partit Conservador quan Antoni Maura i Juan de la Cierva y Peñafiel no acceptaren el lideratge d'Eduardo Dato e Iradier. També es trencà la Conjunció Republicano-Socialista, malgrat l'èxit relatiu obtingut.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.
← Eleccions generals espanyoles, 8 de maig de 1910 → | ||||||
Partit | Escons | Percentatge | Líder | |||
Partit Liberal | 43,4% | 215 | José Canalejas | |||
Partit Conservador | 21,9% | 115 | Antoni Maura | |||
Conjunció Republicano-Socialista | 10,3% | 27 | Benito Pérez Galdós | |||
Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) | 5,3% | 11 | Josep Maria Vallès i Ribot | |||
Lliga Regionalista | 2,7% | 10 | Enric Prat de la Riba | |||
Comunió Tradicionalista (jaumista) | 2,2% | 10 | Juan Vázquez de Mella | |||
Catòlics independents | 3 | Marquès de Santillana | ||||
Partit Integrista | 2 | Manuel Senante y Martínez | ||||
PURA | 1 | Fèlix Azzati i Descalci | ||||
Nacionalistes republicans catalans | 1 | Francesc Macià | ||||
Independents | 5 | |||||
No establerts | 3 |