(85) Io | |
---|---|
Designació provisional | A899 LA, A899 UA, A865 SA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus F Asteroide de tipus B |
Descobert per | Christian Heinrich Friedrich Peters |
Data de descobriment | 19 setembre 1865 , Observatori Litchfield |
Epònim | Io |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,16743 ua |
Periàpside | 2,13979 ua (arg (ω): 122,90616) |
Semieix major a | 2,65361 ua |
Excentricitat e | 0,19363 |
Període orbital P | 1.578,9 d |
Anomalia mitjana M | 225,8747 ° (13 setembre 2023) |
Inclinació i | 11,967 ° 11,96158 ° |
Longitud del node ascendent Ω | 203,05053 ° |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 154,79 km |
Magnitud absoluta | 7,98 |
Magnitud aparent (V) | 12,53 (banda V) |
Densitat mitjana | 1,4 g/cm³ |
Periode de rotació | 6,875 h |
Albedo | 0,0666 (albedo geomètrica) |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000085 |
Sèrie | |
« (84) Clio • (86) Sèmele » |
Io (eye'-oh) és l'asteroide núm. 85 de la sèrie. Va ésser descobert a Clinton (Nova York, EUA) el 19 de setembre del 1865 per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-90).
Aquest asteroide gran i fosc, de classe C, forma família amb (15) Eunòmia i (141) Lumen al cinturó principal. El seu diàmetre és de 178 quilòmetres, i fou mesurat a partir de l'ocultació d'una estrella el 10 de desembre del 1995 .
El seu nom es deu a Ió (mitologia), una amant de Zeus a la mitologia grega (també s'anomena així el satèl·lit natural volcànic de Júpiter, però).
Amb dos dígits de numeració i dues lletres al nom, (85) Io és la designació més curta de tots els planetes menors.